Dia internacional dels pobles indígenes: resiliència i resistència espiritual

El 9 d’agost, l’ONU proposa que celebrem el Dia Internacional dels Pobles Indígenes. El 2007, després d’anys de debats, l’ONU aprovà la Resolució relativa als drets dels pobles indígenes. Entre d’altres, hi figuren el dret a l’existència, el dret a mantenir la seva cultura i els seus sistemes de governança, el dret a conrear l’espiritualitat, drets territorials essencials, etc.. Va costar molt aprovar aquesta declaració, que, tanmateix, es compleix poc. Els darrers segles s’estima que han estat exterminats el 25% dels pobles indígenes de la Terra i el 50% dels que romanen estan greument amenaçats d’extinció. Cada any, en són exterminats alguns, directament o indirecta.

Els pobles indígenes són els nostres germans grans -als qui tant devem- marginats, perseguits i criminalitzats en molts països del món. Malgrat els genocidis que han patit i que segueixen patint, milers d’aquests pobles viuen encara en tots els continents (també a Europa) sovint confinats als llocs més inhòspits. Segons l’ONU, són uns 400 milions, però podrien ser més del doble si la definició d’indígena fos menys restrictiva i inclogués les comunitats locals fortament arrelades.

Globalment, existeix una correlació directa entre la diversitat cultural i natural. Els indígenes (el 5% de la humanitat contemporània) conserven aproximadament el 90% de les llengües del món i el 40% de la biodiversitat global. L’Informe especial de l’IPCC sobre el canvi climàtic (2019) va reconèixer que els pobles indígenes i les comunitats locals tenen un paper cabdal en la preservació dels ecosistemes i la prevenció de la desforestació, car són els que millor conserven la biodiversitat. Per això, el reconeixement dels drets d’aquests pobles és vital per combatre el canvi climàtic i assegurar el nostre futur col·lectiu.

Així i tot, cada any, centenars de líders indígenes són empresonats, deportats, exiliats o assassinats arreu del món per defensar llurs territoris sagrats contra la voracitat de les empreses mineres, petrolieres, fusteres i agroramaderes que proveeixen els nostres supermercats. L’informe de Global Witness de 2019 ha documentat que aquest any es va assolir el nombre màxim de líders assassinats per defensar la terra i el medi ambient -quasi sempre pacíficament- des que fa seguiments anuals. Dels morts, el 40% foren líders indígenes i el 65% d’Amèrica Llatina, especialment de la regió amazònica. La mineria va ser el sector més mortífer, seguit de les grans empreses agroalimentàries i forestals.