Xarq al Àndalus, la gent de la terra

Aquest article divulgatiu exposa els origens àrabo-amazics de l’horta de València (segles VIII-IX), el paisatge d’horta històrica més extens de la Mediterrània occidental, que segueix viu avui dia, malgrat les pressions que pateix.  Tracta la cosmovisió, els valors i sistemes comunals de gestió i de governaça d’aquella societat no feudal, on la terra era de qui la llaurava. Narra els canvis de propietat i la transformació de la governança de la terra, imposada pels conqueridors cristians, que culminen amb l’expulsió dels jueus (s.XV) i dels moriscos (s. XVII).  Examina els elements que han perdurat fins avui, malgrat tot, com el Tribunal de les aigües, un dels sistemes de justícia populars més antics del món en funcionament.  Conclou que l’horta que perdura és la memòria viva que ens recorda que és possible viure en comunitat i en equilibri amb la terra, i que ens ensenya que la tradició no és el passat, sinó allò que no passa.