Sacred Trees, Mystic Caves, Holy Wells: Devotional Titles in Spanish Rural Sanctuaries

L’article explora com la religió local i viscuda ha relacionat creativament idees espirituals i devocions populars en entorns ecològicament valuosos que ajuden a generar i conservar el ric patrimoni biocultural d’Espanya. Centrant-se en una selecció de llocs naturals sagrats (LNS), principalment santuaris marians, mostra com la geopietat local i la creativitat religiosa han generat títols devocionals vinculats a tipus de vegetació, a trets geomorfològics, hidrològics o de cossos celestes. També argumenta que, malgrat la migració massiva del món rural cap als centres urbans, malgrat el qüestionament de la “religió popular” després del Concili Vaticà II i la ràpida secularització de la societat espanyola en els darrers cinquanta anys, tot un conjunt de rituals distintius i expressions públiques de fe (algunes de les quals que remunten a l’Edat mitjana) han romàs vives, o fins i tot han prosperat en certs santuaris rurals.  Finalment, apunta que els gestors dels espais naturals protegits on es troben aquests santuaris, els governs regionals, els custodis tradicionals, antropòlegs, estudiosos del turisme i teòlegs haurien de treballar junts per analitzar, interpretar i ajudar a resoldre els reptes de gestió que han d’afrontar els LNS molt populars.