El cor de la Cura, la Cura del Cor. L’amor i la saviesa de la cura com Ecosofia.

Enfront del col·lapse en curs, una crisi sistèmica de resultes del declivi de la saviesa, l’autor proposa restaurar un coneixement del cor que es concreta en la pràctica de la cura, ethos humà primordial. S’hi postula una metànoia que dugui a una renovada ètica -de caràcter transcultural, transreligios i ecoespiritual, basada en la cura de la germana i Mare Terra.

Es reflexiona sobre com, reconnectant amb la sensibilitat nascuda de la profunditat de l’ànima, recuperant la noció que matèria i esperit són aspectes indestriables del permanent flux de l’única realitat que és l’Univers, és possible restituir l’experiència sagrada que la nostra ànima individual no està aïllada, i així reconstruir la pregona connexió amb la Natura. La clau serà no proposar-se salvar la Terra sinó reverenciar la Vida, partint de l’amor i la bellesa com energies primordials.