Connectedness as a Core Conservation Concern: An Interdisciplinary Review of Theory and a Call for Practice

Les crides a la societat per “reconnectar amb la natura” són un lloc comú en la literatura científica i en el discurs ambiental popular. Tanmateix, l’expressió s’utilitza sovint casualment sense la claredat del procés implicat, el resultats pràctics desitjats i/o la rellevància per a la conservació. Aquesta revisió interdisciplinària constata que la desconnexió occidental de la natura és fonamental per al convergent crisis socioecològiques i és principalment un problema en consciència. La connexió amb la natura es defineix, per tant,  com un estat estable de consciència que comprèn simbiòtica cognitiva, afectiva i vivencial.
trets que reflecteixen, mitjançant actituds i comportaments coherents, una consciència sostinguda de la interrelació entre
un mateix i la resta de la natura. la connexió amb la natura es troba en un continu que inclou informació sobre la natura i experiència en natura però es diferencia com un procés més holístic per adonar-se de resultats transformadors que serveixen a un mateix i la seva comunitat. Hi ha diversos instruments disponibles mesura el constructe ‘connexió amb la natura’, tot i que és transcultural la transferibilitat no està clara. Múltiples avantatges de connexió amb la natura vinculats al benestar físic i psicològic s’han identificat i la connexió amb la natura es diferencia perquè dóna suport a la felicitat i més més propòsits i sentit a una vida més satisfactòria i significativa. La connexió amb la natura és un predictor fiable i una motivació per al capteniment ambientalment responsable i pot beneficiar el discurs de la conservació proporcionant: un llenguatge més convincent; esperança i amortiment de la frustració a la cara de les crisis ambientals; una motivació més duradora i una via acceptada per abordar conceptes “difusos”.  Tot i que sovint s’evita en la conservació, les col·laboracions interdisciplinàries i educació orientada a l’acció presenten a  la connexió amb la natura com un requisit previ radical, però necessari, per aconseguir la conservació i el medi ambient desitjats com a resultats del comportament.