Conveni Europeu del Paisatge

El Conveni Europeu (aprovat a Florència el 20 d’octubre del 2000) reconeix que paisatge té un paper important d’interès general en  els camps cultural, ecològic, mediambiental i social, i constitueix un recurs favorable per a l’activitat econòmica; la seva protecció, gestió i ordenació poden contribuir a la creació de llocs de treball; el paisatge contribueix a la formació de les cultures locals i és un component fonamental del patrimoni natural i cultural europeu, i també contribueix  al benestar dels éssers humans i a la consolidació de la identitat europea; el paisatge és un element important de la qualitat de vida de les poblacions a tot arreu : als medis urbans i rurals, a  les zones degradades i a les de gran qualitat, als espais de reconeguda bellesa excepcional i als més quotidians.

El Conveni també pren nota del fet que l’evolució de les tècniques de producció agrícola, forestal, industrial i minera, així com l’evolució de l’ordenació regional i urbanística, transport, infraestructura, turisme i lleure i, a nivell més general, els canvis en l’economia mundial, estan accelerant en molts casos la transformació del paisatge, en un sentit que sovint ocasiona una pèrdua de qualitat.

El Conveni tracta de respondre a l’aspiració  general de gaudir de paisatges de gran qualitat i de participar activament en el seu desenvolupament, ja que el paisatge és un element clau del benestar individual i social, i que la seva protecció, gestió i ordenació impliquen drets i responsabilitats per a tothom.