Religious approaches to water management and environmental conservation

L’objectiu de l’article és identificar els punts de convergència entre les grans tradicions religioses en el tractament de les relacions de l’ésser humà amb la natura, així com la presentació d’una avaluació crítica de si aquests enfocaments afecten en realitat a la conservació del medi ambient en països representatius. El cristianisme, l’islam, el judaisme, el budisme i l’hinduisme són les principals religions que s’han tingut en compte.

Les actituds religioses identificades en la relació amb el medi ambient són: (1) el domini: l’home en la part superior de la creació se serveix dels recursos naturals, per a les seves necessitats, (2) administració: els éssers humans tenen un domini delegat damunt de la creació, són responsables i han de retre comptes per l’ús dels recursos naturals, (3) empatia: la natura es veu afectada pel mal comportament humà, (4) analogia: la natura és una imatge de Déu, (5) veneració de Déu: la natura glorifica a Déu, (6) la humilitat còsmica: la natura està més enllà de la comprensió humana, (7) misticisme natural: la unió amb Déu s’aconsegueix a través de la contemplació del món creat, (8) l’adoració: la natura és sagrada.

Aquests diferents enfocaments no són necessàriament contradictoris, sinó que en alguns casos són complementaris. Cal investigar millor el seu impacte real sobre la conservació de l’aigua i del medi ambient.