Declaració hindú sobre la Natura

Declaració sobre la conservació de la natura des del punt de vista de l’hinduisme, que va sorgir de la primera trobada interreligiosa que es va dur a terme per parlar de la conservació de la natura, realitzada a Assís (Itàlia) el 1986, organitzada pel WWF Internacional. La reunió va concloure amb declaracions dels representants de les cinc religions més importants del món –budisme, cristianisme, hinduisme, islam i judaisme- per tractar el tema de la conservació de la natura des del punt de vista religiós.

L’enfocament sobre la natura es reflecteix clarament en els antics textos sagrats de l’hinduisme, en els quals es reverencia i es pren consciència que les grans forces de la natura –terra, cel, aire, aigua i foc- així com les plantes i els arbres, els boscos i els animals, estan units l’un amb l’altre dins dels grans ritmes de la natura. El sagrat no és exterior a la creació, sinó que s’expressa també a través de fenòmens naturals.  Nombrosos textos hindús recomanen que totes les espècies siguin tractades igual que ho són els nens. Els animals sempre han rebut una consideració i tracte especial, ja que en la mitologia hindú cada divinitat s’associa a un animal. D’altra banda, les sagrades escriptures hindús fan sempre una gran atenció al medi natural. Els boscos es consideraven sagrats i els arbres de floració es reverenciaven particularment. El Mahabharata diu que “encara que només hi hagi un arbre ple de flors i de fruits en un poble, aquest lloc es torna digne d’adoració i respecte.” Actualment, el que cal recordar és que la natura no es pot destruir sense destruir també la humanitat. Els anys d’explotació desmesurada del medi ambient comencen a deixar greus seqüeles. Una actitud radicalment diferent envers la natura no és ara una qüestió de mèrit espiritual, sinó de pura supervivència.