Autoritats tradicionals indígenes insten la creació d’un gran parc nacional a Colòmbia
Yaigojé Apaporis (Colòmbia) Octubre 2009
El Ministeri d’Ambient, Habitatge i Desenvolupament Territorial de Colòmbia va declarar, el 26 d’Octubre de 2009, el Parc Nacional Natural de Yaigojé Apaprois, a l’Amazònia, amb una superfície de 1.060.603 ha, el tercer més extens del país.
Per primera vegada a l’Amèrica Llatina les autoritats tradicionals indígenes, agrupades en l’Asociación de Capitanes Indígenas Yaigojé Apaporis, sol·licitaven que una part del seu Resguardo (territori de sobrinaria indígena) fos declarada Parc Nacional Natural, amb vista a enfortir els mecanismes de protecció i de conservació integral d’aquest territori i, en particular, els valors culturals materials i immaterials dels pobles indígenes, davant de les amenaces de les empreses mineres. Es tracta de l’àrea nucli del territori de gestió tradicional dels pobles indígenes Macuna, Tanimuca, Letuama, Cabiyari, Barazano, Yujup Macu y Yauna. El nom de Yaigojé significa el Rabeig del Tigre, una figura espiritual vinculada a la saviesa.
El nou Parc nacional és molt ric en fauna i flora; s’hi han identificat 1.683 espècies de plantes vasculars (de les quals 33 són endèmiques per a Colòmbia), 362 espècies ocells , 81 de rèptils, 73 d’amfibis, 201 de peixos, 443 de papallones, i 16 espècies de mamífers en perill d’extinció (ós formiguer gegant, mono cotudo, mono esquirol, mico de nit, mico colimocho, huicoco, maicero cariblanco, maicero cachón, churuco, llop d’aigua, tigrillo, jaguar, puma, delfí rosat, manatí i danta). Altrament, aquest territori disposa d’una tradició cultural i espiritual molt rica, que atorga als seus habitants els coneixements necessaris per a viure-hi i protegir aquest territori.
Nombrosos turons, sallents, rabeigs, llacs, congostos, roques, coves, o surgències són considerats pels indígenes com a llocs sagrats, emprats per a la conservació i la cura del món, mitjançant les pràctiques xamàniques que conformen el “Camí del Pensament” que és vigent en aquesta regió des de temps immemorial. Tot aquest coneixement s’aplica per mitjà de la caça, la pesca, la recol·lecció i l’horticultura, regulades pels xamans, i representa, doncs, una gran oportunitat per a preservar el sistema de gestió tradicional d’aquest nou espai natural protegit, atès que els seus objectius de conservació són, essencialment, culturals i espirituals.
Més informació: Ministerio de Ambiente, Vivienda y Desarrollo Territorial
