Marie-Madeleine Davy

En el misteri de l’eternitat, l’experiència d’una felicitat, fins i tot passada, s’estén a tots els éssers humans: els del passat, el present i el futur.

La meravella és comunicable? Quan s’aconsegueix una experiència singular, sembla gairebé impossible compartir-la. Per això, segueix sent secreta. No obstant això, atorga color a l’existència.

La fascinació pressuposa a la vegada el despertar de la mirada interior i també de l’audiència. Un estat de buidor, és a dir, de descans, promou l’alegria. La sensació de bellesa es pot viure poc a poc o de forma immediata. Cal disponibilitat. (…) La solitud sembla necessària per a certs temperaments. El plaer col·lectiu es pot superar, per venir d’un contagi. La meravella envaeix l’ésser en la seva totalitat. Res de sentimental. L’emoció sentida produeix emocions i canvis de nivell. Així que la meravella s’aixeca, s’orienta cap a un cim. Quan ja no es viu, queden restes del seu pas, com quan ens ha cremat el sol. La font de la cremada és impossible de localitzar. L’home es fa flama: brilla, s’abranda i heus-lo ací incandescent.