María Zambrano

La contemplació és la llei que la bellesa porta amb si mateixa.

I en la contemplació, com és sabut, un mínim de quietud o, si més no, d’aquietament, és indispensable; un temps llarg, indefinit que flueixi àmpliament i mansament. És el temps de la contemplació que dóna respir, llibertat, llibertat. Sempre en dóna, tot i que l’objecte contemplat ens subjugui.