Biocultural Sacred Sites in Mexico

S’han proposat molts d’enfocaments diferents per ajudar a la comprensió intercultural de la sacralitat inherent de la natura. Per intentar reforçar la justificació del que constitueix un lloc natural sagrat (LNS), Mercedes Otegui-Acha (2007) va proposar quatre variables que caracteritzen el SNS: (1) la capacitat intrínseca del LNS per sostenir la biodiversitat, (2) la qualitat del LNS per donar suport a les formes de vida dels pobles indígenes i tradicionals (mantenint viu el patrimoni, la identitat cultural, la diversitat etnolingüística, els mitjans de vida i els coneixements ecològics tradicionals), (3) el suport de l’espiritualitat dels pobles indígenes i tradicionals proporcionada pel LNS i (4) els contextos polítics que permeten la conservació dels LNS. En aquest article argumentem que a aquest marc li manquen tres conceptes cabdals en la cosmovisió mesoamericana: (1) biocultural, (2) espai-temps i (3) activació energètica. Aquests tres conceptes són tan inherents a la vida dels pobles indígenes que els seus interlocutors no senten la necessitat de definir-los d’una manera abstracta. Ara bé, en l’àmbit intercultural, on diferents parts intentem construir enfocaments equitatiu per a la conservació dels LNS, considerem que cal explicitar aquests conceptes. L’escenari ideal és que, com a practicants de recerques transdisciplinàries, puguem dedicar-nos directament i indirecta a les maneres de ser (de viure i interrelacionar-se) dels pobles nadius, de manera que en permeti a tots forjar, de manera sinèrgica i assenyada, la salvaguarda dels llocs culturalment i espiritualment significatius.