Reivindiquen el coneixement aborigen per fer front a la crisi dels focs a Austràlia

Des d’inicis de primavera, Austràlia es troba inmersa en la tragèdia ambiental més gran de la història recent del país. L’excepcional sequera i les temperatures altes de rècord han propiciat una de les temporades d’incendis més llargues i destructives al continent, amb focs actius des del setembre, que ja han cremat més de 10 milions d’hectàrees de boscos i matollars, una extensió quatre vegades superior a la dels focs de la selva amazònica de l’any passat. Els focs han cuasat la mort de més de 30 persones i han provocat el desplaçament de milers deresidents en els estats de Victòria i Nova Gal·les del Sud.

La magnitud i impacte catastròfic d’aquests incendis ha posat en debat la gestió territorial. Diferents col·lectius reclamen que la veu i la perspectiva dels pobles aborígens es tingui en compte en el futur. No només perquè els pobles indígenes estan patint amb especial força els efectes dels incendis, sinó perquè les seves pràctiques tradicionals podrien ser part de la solució al problema. La població aborigen  ha aplicat un conjunt de  tècniques que s’han demostrat efectives, durant milers d’anys, per prevenir els focs a gran escala, que els colonitzadors no ha ntingut  interès a conèixer ni mantenir.

Mentre els focs continuaven actius, el 26 de gener Austràlia va celebrar el seu dia nacional, commemorant la data en què el capità britànic Arthur Phillip prenia posessió  de la colònia de Nova Gal·les del Sud.  El mateix dia, més de 100.000 persones van sortir als carrers de Melbourne i altres ciutats per donar suport a les comunitats aborígens i protestar un cop més contra el govern i les seves polítiques climàtiques en una diada que, contràriament a la celebració oficial, anomenen Invasion Day (dia de la invasió). Un crit massiu que reclama donar veu a les persones que durant milers d’anys han tingut cura del continent.

Per ampliar informació vegeu els articles de la BBC i del New York Times