Elisabeth Kübler-Ross

Em trobava en un estat d’amor absolut i admirava tot el que estava al meu voltant. Estava amb comunió amorosa amb cada fulla, amb cada núvol, amb cada bri d’herba i ésser vivent. Fins i tot sentia les pulsacions de cada pedreta del camí, i passava per damunt d’elles…interpel·lant-les amb el pensament: “No us vull trepitjar perquè us podria fer mal”…Es tractava, senzillament, d’una percepció que era el resultat de la consciència còsmica. Em fou permès de reconèixer la vida en cada cosa de la natura, amb aquest amor que no sóc capaç de formular.