Aureli Agustí d’Hipona

Pregunta a la bellesa de la Terra, pregunta a la bellesa de la mar, pregunta a la bellesa de l’aire dilatat i difús, pregunta a la bellesa del cel, pregunta al ritme ordenat dels astres; pregunta al sol, que il·lumina el dia amb resplendor; pregunta a la lluna, que mitiga amb la seva lluïssor la foscor de la nit que segueix al dia; pregunta als animals que es mouen per l’aigua, que habiten les terres o que volen per l’aire; preguna les ànimes ocultes, als cossos manifestos; als éssers visibles, que necessitin qui els governi, i als invisibles, que els governen. Pregunta’ls, i tots et respondran: “Contempla la nostra bellesa” La seva bellesa és llur confessió. ¿Qui he fet aquestes coses belles, tot i que mudables, sinó la Bellesa immutable?