Andreas Weber

El principal obstacle per a les inquietants qüestions de sostenibilitat (un terme molt elàstic amb significats múltiples i antagònics) és el fet que la ciència, la societat i la política han perdut durant els darrers dos segles l’interès per comprendre el sentit real, viscut i sentit de l’existència humana. El progrés científic -i totes les explicacions dels processos biològics, mentals i socials- es basa en els mínims blocs possibles de matèries i sistemes. Avança mitjançant anàlisis que presuposen que l’evolució a la natura es guia per principis d’escassetat, competència i selecció del més adequat. En termes provocatius, es podria dir que el pensament racional és una ideologia centrada en la matèria morta. Els seus supòsits no poden entendre la realitat de l’experiència viscuda. Ens ha de sorprendre, doncs, que la supervivència de la vida al nostre planeta hagi esdevingut el problema més urgent?