Jean Servier

L’Invisible és més real, més present, més sensible en l’home que qualsevol part del seu cos. L’Invisible és al voltant de l’home com un mitjà que enregistra cadascuna de les seves accions terrenals i les reflecteix en conseqüències que serien ineluctables sense l’acció dels mediadors, també invisibles.

El terme Invisible em va semblar que defineix amb més precisió el que alguns filòsofs anomenen “Numinós” i altres ‘Sagrat’. El Sagrat pot ser creat per l’home, mentre l’Invisible se li imposa. En l’esperit humà de les civilitzacions tradicionals, l’Invisible no té la vaguetat d’un concepte metafísic, sinó que és una realitat, una dimensió en la qual es mou cadascun dels homes que conformen el conjunt de la humanitat.