Declaració cristiana sobre la Natura

Declaració sobre la conservació de la natura des del cristianisme, que va sorgir de la primera trobada interreligiosa que es va dur a terme per parlar de la conservació de la natura, realitzada a Assís (Itàlia) el 1986, organitzada pel Fons Mundial de la Conservació (WWF International). La reunió va concloure amb declaracions dels representants de les cinc religions més importants del món –budisme, cristianisme, hinduisme, islam i judaisme- per tractar el tema de la conservació de la natura des del punt de vista religiós.

Des del punt de vista cristià, la natura és creació de Déu, i no ha creat res innecessari, ni ha omès res necessari. Fins i tot, en l’oposició mútua dels diversos elements de l’univers existeix una harmonia divina. Les diferents formes que manifesten els éssers i el propòsit de la seva existència porten a la perfecció la bellesa de l’univers. L’home és qui ha rebut una responsabilitat més gran perquè se li ha confiat el domini sobre els altres éssers però també la seva salvaguarda. Però al llarg de la història l’home ha comés moltes injustícies, ha dominat i explotat la natura fins al punt que ja no viu en harmonia amb la creació. En aquesta declaració es demana que es rebutgin totes aquelles activitats humanes que porten a les guerres, discriminació i destrucció de cultures, que no respecten els interessos autèntics de la humanitat i que, per tant, no permeten als éssers humans acomplir la seva vocació dins de l’harmonia de l’univers.