Cómo la protección despojó a la tierra de su belleza: valores y sentidos en conflicto en el Parque Nacional del Lago Mburo (Uganda)

El Parc Nacional del Llac Mburo, a Uganda, protegeix les últimes pastures obertes que encara subsisteixen del que els pastors banyankole bahima, que antigament hi pasturaven, coneixien com la «Terra Formosa», Karo Karungi.

Durant segles, la Karo Karungi va mantenir ramats de vaques de raça ankole de grans banyes, que els bahima criaven tant per la seva bellesa com per a la seva subsistència, una alternativa que comportava un sacrifici en termes de producció alimentària. Aquest èmfasi en la bellesa, recolzat per uns tabús que restringien encara més l’accés a l’aliment, va establir una forta identitat ètnica pels bahima, basada en la seva adhesió a la pràctica d’un pasturatge nòmada idealitzat  que els vinculava, tant a ells com a les seves vaques, al paisatge dels seus avantpassats.

La força i exclusivitat d’aquesta identitat va evitar que altres pobles amb valors diferents, molt especialment els membres de la classe agrícola banyankole, convertissin la Karo Karungi en un paisatge productiu de finques agràries i tancats. El desenvolupament econòmic i el canvi cultural dels últims cent anys han conduït a una contínua pèrdua del paisatge exclusivament pastorívol.

Tot i que la creació del Parc Nacional el 1983 va protegir el que quedava dels pasturatges oberts, l’exclusió de les vaques de raça ankole va deixar sense sentit pels bahima aquest últim relicte del paisatge ancestral. La conseqüència de tot això ha estat el conflicte sorgit entre ells i les autoritats del Parc.