Consequences of wooded shrine rituals on vegetation conservation: a case from the Bwaba, Burkina Faso

Aquest article vol cobrir el buit de les aportacions antropològiques que faciliten un marc millor per als estudis ecològics i de conservació. Estudia els conceptes locals d’espais naturals sagrats i la seva gestió ritual a l’àrea cultural Bwaba de Burkina Faso Occidental, analitzant les pràctiques lligades amb llur vegetació.

La recerca va mostrar que aquestes pràctiques rituals són molt més diverses i fluïdes del que hom suposava. La protecció promoguda per la tradició és força diferent del que anomenem conservació de la natuyra a Occident. Tot i que la vegetació compta, la seva presència en els espais sagrats no és essencial. En certes circumstàncies els llocs sagrats poden ésser traslladats o reproduïts en altres llocs.  Hom conclou, doncs, que és poc adequat emprar la categoria ‘boscos sagrats’, sigui des del punt de vista ecològic o antropològic. Encara que els santuaris forestals puguin contribuir a conservar la biodiversitat como un efecte col·lateral del seu propòsit religiós, la idea de que són fonamentalment uns conservatoris endògens de natura cal descartar-la en aquests casos.