Tibetan Sacred Sites: Understanding the Traditional Management System and Its Role in Modern Conservation

Els llocs naturals sagrats es basen en la cultura indígena i les pràctiques tradicionals que valoren la terra i la vida, i es considera que contribueixen de manera significativa en la conservació de la biodiversitat. No obstant això, hi ha una falta de comprensió sobre com funcionen aquests sistemes tradicionals de conservació, és a dir, la distribució i la grandària dels llocs sagrats, la seva gestió i situació actual, especialment per que fa als de la regió del Tíbet.

Entre 2004 i 2007 es van investigar 213 muntanyes sagrades, els llocs sagrats tibetans més importants, a la Xina occidental, i se’n  va documentar el sistema de gestió tradicional. Es van estudiar 154 muntanyes sagrades mitjançant un SIG i es va estimar la seva grandària mitjana en 25,9 km2 (rang 0.6-208.4 km2), observant que les muntanyes sagrades de major importància religiosa cobreixen grans àrees. Així mateix, es va constatar que els monestirs juguen un paper essencial en la protecció de les muntanyes sagrades, puix que assignen personal específic per gestionar-les (73,1% dels casos) i per vigilar-les (63,9% dels casos). Les reserves naturals oficials se solapen en gran mesura amb les muntanyes sagrades, però són poques les que han establert col·laboració amb les comunitats locals o els monestirs per a la gestió dels recursos naturals.

Arribem a la conclusió que les muntanyes sagrades tibetanes podrien tenir un paper important en la conservació de la natura, no només perquè cobreixen una àrea considerable, sinó també perquè hi ha una forta participació local en la seva conservació. Per promoure la conservació a la Xina occidental, els llocs sagrats tibetans han de ser reconeguts i incorporats a la xarxa formal d’espais naturals protegits i les comunitats locals han de poder participar en la protecció i la gestió dels seus llocs naturals sagrats.