Whanganui River Agreement: Drets indígenes i drets de la natura

Durant molt de temps, el dret ambiental ha mirat de protegir els interessos de la natura i tots els seus elements; de vegades això s’ha emmarcat com a beneficis per a la salut humana i el seu benestar. Altres vegades s’ha optat per la mercantilització dels recursos naturals o sistemes en forma de mecanismes de mercat. Rares vegades s’ha plantejat el reconeixement d’un aspecte de la natura com una entitat viva, amb drets propis equivalents als drets humans.

Això és el que un recent acord entre els maoris del riu Whanganui i el govern de Nova Zelanda s’ha compromès a fer el 30 d’agost de 2012. Aquest assaig narra la història que hi ha darrere de l’acord de la lluita indígena per la sobirania del medi ambient, que va donar lloc a la batalla legal més dilatada de la història de Nova Zelanda.

Es destaquen els èxits de l’acord, és a dir, el reconeixement del riu Whanganui en la seva totalitat com un ésser viu i una entitat legal. Aquests èxits s’emmarquen en el context de la lluita sostinguda per les tribus maoris de Nova Zelanda per mantenir el control de les seves terres i drets, d’uns pobles que representen els drets de la natura i d’un procés continu de descolonització de la natura i dels pobles.