Ecomimicry in Indigenous resource management: optimizing ecosystem services to achieve resource abundance, with examples from Hawaiʻ

L’article empra el terme “ecomimetisme” com un concepte paraigua que considera la gestió adaptativa basada en ecosistemes dels sistemes socioecològics que optimitza simultàniament múltiples serveis ecosistèmics en benefici de les persones i el lloc on viuen. En aquest context, definim “ecomimetisme” com una estratègia per desenvolupar i gestionar paisatges culturals, basada en una comprensió profunda de l’estructura i la funció dels ecosistemes, que aprofita els processos dels ecosistemes amb el propòsit d’equilibrar i mantenir-ne els serveis ecosistèmics clau, en lloc de maximitzar un servei, com ara la producció d’aliments, en detriment dels altres. L’ecomimetisme sorgeix per mitjà d’innovacions basades en el mateix lloc on sorgeix o s’adopta d’altres llocs i s’adapta a les condicions locals. Els sistemes socioecològics hawaians previs al contacte occidental van integrar una varietat d’esquemes d’ecomimestisme per engendrar un sistema complex de gestió adaptativa de recursos que millorava la diversitat biocultural i donava suport a sistemes alimentaris resilients, mantenint finalment una població humana pròspera. A més de presentar una sinopsi de com es va utilitzar l’ecomimestisme en el disseny i la gestió dels sistemes socioecològics hawaians, identifiquem i caracteritzem aplicacions específiques d’ecomimètiques. En aquest context, explorem un renaixement de l’ecomimetisme per a la conservació biològica, la restauració biocultural, la resiliència i la seguretat alimentària. Acabem amb una discussió sobre com la revitalització d’aquest enfocament en la restauració de sistemes socioecològics pot abordar qüestions de conservació i sostenibilitat a l’Antropocè.