Espiritualidad en las cosmovisiones y los estilos de vida más resilientes de la humanidad

Aquest article ofereix un esbós global de l’espiritualitat entesa com la manera més elevada de consciència política que continua vibrant en les cultures que han conservat una cosmovisió unificada de l’existència, alhora que sosté, de manera més o menys visible, la majoria de les tradicions religioses de la humanitat Argumenta l’irrealisme del reduccionisme materialista i la tecnocràcia, que configuren la base ideològica de les tendències globals insostenibles. A partir d’un seguit d’exemples de pobles indígenes i de les comunitats religioses arrelades, remarca la importància que l’espiritualitat té en els estils de vida més resilients de la humanitat i com pot ajudar, avui, a conrear l’esperança activa i a restablir i sostenir una relació més pregona i harmoniosa amb Gaia, resistint les agressions que pateixen la Mare Terra i els seus defensors. Afirma que, malgrat els fenòmens generalitzats de decadència, augmenta el desig de compartir-la i revitalitzar-la.