Asian Philosophy of Protected Areas

El model occidental, o més aviat colonial, d’àrees protegides ha influït notablement en l’establiment, la planificació i la gestió d’àrees protegides arreu del món, incloent Àsia. Durant les últimes dècades, hi ha hagut un canvi en les percepcions i la comprensió dels valors atribuïts a les àrees protegides i els valors culturals i espirituals, inclosa la governança, s’han considerat cada vegada més. Aquest llibre proporciona la primera visió general dels models tradicionals de conservació de la natura a Àsia, basats en tradicions de respecte a la natura profundament incrustades en les seves visions del món, cultures i religions.

El treball analitza els espais naturals protegits tradicionals en alguns dels principals països d’Àsia, com són Xina, Índia, Japó, Corea del Sud, etc. Seguidament passa a discutir l’evolució de les relacions entre les comunitats locals i les àrees protegides, i acaba amb una síntesi de les conclusions i una sèrie de recomanacions. També inclou una gran quantitat de referències útils.

Els autors consideren que cal un canvi fonamental en la governança dels espais naturals protegits d’Àsia, per complementar el sistema oficial d’espais naturals protegits heretat d’Occident amb les pràctiques consuetudinàries i espirituals que cobreixen tot el territori asiàtic, tant terrestre com marí. L’enfortiment i capacitació de les comunitats locals i indígenes és fonamental per tal que aquest canvi de paradigma pugui esdevenir  realitat. A més, l’ús del concepte de paisatge (com facilita la categoria V de UICN) sovint requeriria un enfocament multilateral o transfronterer.

Finalment, el model de governança inclusiva hauria d’incloure organitzacions religioses per tal d’aprofitar en els principis ecològicament sostenibles de cada religió important, així com les creences animistes. En unir la ciència i la religió, la conservació basada en l’ètica podria complementar els coneixements científics i donar algunes solucions als problemes contemporanis, com ara l’amenaça a la biodiversitat pel canvi climàtic, etc. Mitjançant la integració de la ciència, la religió i la cultura, es poden crear noves oportunitats per a la cohesió social posant l’accent en l’harmonia entre els valors ambientals, els deures religiosos i l’ètica, cosa que ajudaria a fomentar la connectivitat i la resiliència.

L’obra col·lectiva: Asian Sacred Natural Sites. Philosophy and practice in protected areas and conservation, editat per Bas Vershuuren & Naoya Furuta (2016) Earthscan from Routledge, 318 p. desenvolupa el que fa referència als espais naturals sagrats