Carta dels drets del llac Erie (EUA-Canadà)

Durant anys, el llac Erie, el més meridional dels Grans Llacs (entre el Canadà i els EUA) ha estat en crisi ecològica. Les espècies invasores s’expandeixen de manera desenfrenada, la biodiversitat col·lapsa. Cada estiu, les algues de color blau verdós floreixen en volums visibles des de l’espai, creant enromes “zones mortes” tòxiques; les algues es nodreixen de la contaminació de fertilitzants i purins de les granges circumdants. L’agost de 2014, l’escorrentiu de fòsfor al llac de les terres circumdants va provocar que la ciutat de Toledo, a l’extem occidental del llac, a l’estat d’Ohio, quedés sense aigua potable tres dies durant les dates més caloroses de l’any.

Aclaparats per la degradació del llac i esgotats pels continuats fracassos dels governs estatals i federals per millorar la salut de l’Erie, el desembre de 2018, el ple de l’Ajuntament de Toledo va elaborar un document extraordinari: una mena de “Carta de drets d’emergència” per al llac Erie, que es fonamenta en un postulat radical: l’atorgament de personalitat jurídica a l’ ‘”ecosistema del llac Erie” motiu pel qual adquireix els drets legals corresponents, entre els quals el dret “a existir, desenvolupar-se i evolucionar naturalment”. El 29 de febrer de 2019 es va aprovar la Carta dels drets del Llac Erie.

Més informació: https://www.theguardian.com/books/2019/nov/02/trees-have-rights-too-robert-macfarlane-on-the-new-laws-of-nature