Landforms as Sacred Places: Implications for Geodiversity and Geoheritage

Els ambients naturals han influït en el desenvolupament dels sistemes de creences religioses i espirituals. La natura i totes les formes naturals de la terra, segueix tenint un paper destacat en les religions indígenes i arcaiques i també, tot i que menys prominent, en les religions històriques. Aquesta importància ha donat lloc a que nombroses formes (muntanyes, illes, roques, coves, cossos hídrics, etc.) hagin estat considerats sants o sagrats. L’estatus sagrat pot conferir vincles de veneració que ajudin a la protecció dels valors naturals d’un lloc, però aquest potencial varia considerablement entre les religions i dins de cadascuna d’elles, segons factors molt diversos. Els gestors del patrimoni geològic sagrat es poden enfrontar a reptes relacionats amb la continuïtat d’activitats religioses que apuntalen els valors del patrimoni geològic espiritual d’un lloc, o amb perjudicis que les pràctiques religioses causin als valors naturals. Però, fins i tot quan els agents locals dominants es vinculin exclusivament amb la funció religiosa o la natural, és possible influir en la conservació del lloc de manera beneficiosa per a altres valors. Tanmateix, es plantegen reptes particulars quan el patrimoni geològic sagrat és compartit entre diverses religions, per conflictes interreligiosos, les estructures i l’evolució dels sistemes de governança religiosos, la confidencialitat necessària en alguns llocs, o la consecució de vincles productius i de cooperació entre actors amb interessos diversos.