Lao tse
Hua Hu Ching
Una persona superior té cura del benestar de totes les coses. Ho fa acceptant la responsabilitat de l’energia que manifesta, tant activament com en l’àmbit subtil. Quan mira un arbre, no veu un fenomen aïllat, sinó arrels, tronc, aigua, terra i sol: cada fenomen relacionat amb tots els altres, i l’arbre sorgint d’aquest estat de relació. Contemplant-se a si mateixa, veu el mateix. Comprenent aquestes coses, respecta a la Terra com la seva mare, al Cel com al seu pare, i a totes les coses vives com als seus germans i germanes. Tenint-ne cura, sap que té cura de si mateixa. Donant-se a ells, sap que es dóna a si mateixa. En pau amb ells, està sempre en pau amb si mateixa.
Referència
Hua Hu Ching (en chino: 化 胡 经 / 化 胡 经, pinyin: Huàhújīng; Wade-Giles: Hua Hu Ching), nombre abreviado de Taishang lingbao Laozi huahu miaojing (太上靈寶老子化胡妙經 o “Maravillosa relación del Supremo Tesoro Numinoso de Laozi sobre la conversión de los bárbaros”), es un texto taoísta escrito o compilado en el siglo IV por un taoísta chino llamado Wang Fu, aunque atribuido tradicionalmente a Laozi.