Linking Biocultural Diversity and Sacred Sites: Evidence and Recommendations in the European Framework

Cada cop hi ha més reconeixement que els llocs naturals sagrats són importants per a la diversitat biocultural i contribueixen significativament a la conservació en les societats tradicionals no occidentals. Amb proves empíriques de llocs naturals sagrats a la Itàlia central, il·lustrem com un vincle similar entre valors espirituals, culturals i biològics pot ser fonamental també en el context de països relativament seculars i modernitzats. Mostrem que els llocs naturals sagrats són clau per sostenir les pràctiques tradicionals i les identitats locals i representen casos importants de paisatges culturals rics en biodiversitat. A partir d’altres estudis de casos d’arreu d’Europa, suggerim que aquestes conclusions poden ser rellevants també a una escala europea més àmplia.

Cal preservar i subratllar el paper dels llocs sagrats europeus com a refugis per a la diversitat biocultural, però cal més consciència dels planificadors i els responsables polítics. Revisem les directrius polítiques sobre llocs naturals sagrats desenvolupades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i per l’Organització de les Nacions Unides per a la Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i dirigides a gestors i planifiacadors d’espasi naturals protegits. Avaluem l’aplicabilitat d’aquestes directrius en contextos europeus i les complementem amb troballes i coneixements de la Itàlia central. Proporcionem recomanacions per a directrius que s’adaptin a llocs naturals sagrats relacionades amb les principals religions d’Europa.