Perfect order. Recognizing complexity in Bali

El Dr. J. Stephen Lansing, professor d’Antropologia a la Universitat d’Arizona, exposa que al llarg d’un riu típic de Bali, petits grups de grangers es reuneixen regularment als “temples d’aigua” per gestionar els seus sistemes de reg. Ho han fet així durant més d’un mil·lenni, creant i mantenint un paisatge cultural d’una productivitat i resiliència admirable, que la UNESCO va declarar patrimoni mundial, resultat de la interacció entre éssers humans, esperits i natura. Al llarg dels segles, les xarxes de “temples d’aigua” s’han expandit per gestionar l’ecologia de les terrasses d’arròs a l’escala de conques hidrogràfiques senceres. Tot i que cada col·lectiu se centra en els seus propis problemes, resulta sorprenent que sorgeixi una solució global que optimitza els cabals de reg per a tothom. Algú va dissenyar les xarxes de “temples d’aigua” de Bali?  o bé la solució conjunta podria haver sorgit d’un procés d’autoorganització? L’arribada de l’agricultura intensiva occidental amenaça la productivitat, resiliència i bellesa d’aquest admirable sistema i planteja nous reptes per a la seva conservació.