Popular Religion, Sacred Natural Sites, and “Marian Verdant Advocations” in Spain

Molts de santuaris, ermites, monestirs i camins de pelegrinatge d’Espanya estan situats a dins o a prop d’espais de la xarxa Natura 2000, que protegeix els espais de cria i repós d’espècies rares o amenaçades, i hábitats d’interès europeu. Atès l’interès creixent en les estratègies alternatives de conservació i correlació geogràfica entre espais naturals protegits i llocs naturals sagrats, aquest article explora com les devocions religioses han ajudat a la conservació de la natura a Espanya.

Mitjançant una àmplia revisió bibliogràfica i entrevistes amb els custodis de santuaris marians de llarga tradició, s’analitza el desenvolupament de títols alegòrics relacionats amb plantes, els múltiples significats de les advocacions marianes ‘verdes’ i el paper que la religiositat popular ha tingut en la connexió entre idees teològiques i elements particulars dels ecosistemes naturals que contribueixen a valorar i conservar el patrimoni biocultural espanyol.

S’han identificat 420 títols marians que es refereixen directament a espècies vegetals o tipus de vegetació i s’ha constatat que molts dels llocs sagrats marins no urbans se situen en espais naturals ben conservats, alguns dels quals aporten valor afegit a alguns dels parcs nacionals més emblemàtics, com els santuaris de la Verge del Rocío, al parc nacional de Doñana, o el de la Verge de Covadonga, al parc nacional de Picos de Europa. Concloem, doncs, que hi ha una forta relació entre la religiositat popular, les advocacions marianes verdes i la conservació de la natura.