La expresividad de la creación

A partir d’una sèrie d’analogies entre algunes formes geomètriques bàsiques que apareixen en la natura i en l’art: els ordes dual, circular, espiral, fractal, etc. els autors -un físic poeta i una arquitecte pintora- exploren paral·lelismes entre la seva funcionalitat en els processos naturals i la seva expressivitat en les obres artístiques. A partir d’aquestes constatacions, plantegen la hipòtesi de que les formes de la natura, a més de la funció, tenen també una dimensió expressiva espiritual, és a dir, són una mena de revelació, a partir de la qual infereixen alguns trets del “cor del Creador”: un Pare que enforteix i impulsa a créixer, una Mare que engendra, acull i consola, i un Artista que expressa la seva essència a través de les seves obres.