La “Contemplatio Naturalis” y su papel en la mística cristiana

Les etapes de la realització espiritual, si prescindim dels aspectes secundaris que les afecten, són fonamentalment les mateixes en totes les tradicions i es redueixen principalment a tres: purificació, integració i unió. En la mística cristiana, la segona etapa del procés d’espiritualització, que és la integració de l’home, rep generalment el nom de contemplació natural (contemplatio naturalis en llatí).

La contemplatio naturalis, quan aconsegueix la seva perfecció, desemboca en el que s’ha anomenat la «caritat còsmica». L’espiritual s’ha convertit,en paraules d’un gran contemplatiu, en un «cor que crema d’amor per la creació sencera, pels homes, el ocells, els animals, pels dimonis, per totes les criatures… mogut per la pietat infinita que es desperta en el cor d’aquells que s’uneixen a Déu». És una amplificació còsmica de l’ésser humà «constantment absorbit en l’adveniment de la regeneració de totes les coses».