La ecología en una perspectiva teológico franciscana

L’autor comença per examinar la pluralitat d’enfocaments teològics en relació a l’ecologia, reconeixent que hi ha lectures teològiques diferents per a una mateixa realitat. En destaca tres: una més antropocèntrica, una més biocèntrica i una altra més social-dialèctica. Totes tres operen amb els mateixos components: Déu, Creació i ésser humà; però amb òptiques diferents, que originen postures ètiques diferents. Insisteix que la crisis ecològica amaga una crisis ètica, socio-econòmica, política, de civilització i de valors, generada per les injustícies que es donen des del nivell local i nacional fins a l’internacional. La tecnologia també és part de la crisis ecològica pel fet de ser la responsable immediata de la degradació del medi ambient. Finalment, exposa la tasca franciscana per motivar una pràctica diferent en termes ecològics: donar a conèixer l’exemple de Sant Francesc d’Assís, anunciar el misteri de l’ésser humà, denunciar les pràctiques il·lícites, valorar les diferències que marquen a cada ésser, ajudar en la solució de conflictes, recordar els valors fonamentals, cercar solucions alternatives, anunciar la possibilitat de noves relacions humanes, etc.