Le Moine et la Nature dans la Tradition Ortodoxe

L’autor d’aquest assaig, monjo del monestir de Simonopetra (Mont Athos) explica que la familiaritat dels sants monjos amb la natura i els animals no sols és una imatge de la restauració de l’estat adàmic sinó també una prefiguració de l’era escatològica. Ara bé, aquesta restauració només podrà ser acomplerta “dins del Crist”, per la Creu i la violència evangèlica imposada damunt de la nostra naturalesa caiguda i corrompuda. És per mitjà del retorn a si mateix, el penediment (metanoia) i l’ascesi (enkrateia) que el monjo, havent pres consciència de la seva responsabilitat en el procés de mort que s’esdevé en la creació, podrà retrobar la comunió amb Déu, de manera que tota la creació participarà, amb ell, en la gràcia de la deïficació (theosis). La participació dels monjos en el moviment ecològic només pot ser compresa, doncs, dins del marc tradicional d’un testimoniatge silent, que ofereix a l’Església l’exemple d’aquesta harmonia retrobada gràcies al penediment.