The Inner Dimension of Going Green: Articulating and Islamic Deep-Ecology

La interacció islàmica amb la natura ha estat clarament limitada i dirigida per preceptes ètics fonamentals com la misericòrdia, la moderació i la gratitud, que, quan s’entenen i s’apliquen de manera sistemàtica, donen com a resultat la salut ecològica. Però els preceptes ètics es refereixen, en darrera instància, a la pròpia naturalesa humana, i la salut ecològica per tant, té les seves arrels en la salut psicològica. Des d’aquesta perspectiva i a un nivell profund, la degradació ambiental pot ser entesa com un problema d’actituds. L’article adopta aquest enfocament psico-ecològic cap a la conservació i millora de la salut ambiental a partir d’aspectes clau de la història intel·lectual de l’Islam  i la seva importància per a una nova articulació i aplicació dels valors ambientals autèntics de l’ètica islàmica en el món d’avui. Per això, l’autor s’hi refereix com a ecologia profunda islàmica.