The Trees of the Sacred Natural Sites of Zagori, NW Greece

Els paisatges culturals sovint s’identifiquen per la presència d’arbres sagrats ques’han mantingut i poden ser reconeguts com arbres vells característics. Els trets d’aquests arbres, com l’enorme grandària i longevitat, els donen una presència permanent en el paisatge, mentre que la seva conceptualització com a ‘silvestre domesticat’, els transforma en símbols en l’espiritualitat i la història local. A Zagori (NW de Grècia), els arbres guanyen santedat en virtut de la seva proximitat o vinculació amb llocs sagrats, sovint associats amb esglésies. En aquests llocs, els arbres poden créixer amb la seva forma natural, mercès als forts tabús que impedeixen fer-ne ús per a les necessitats privades. Existeix una associació entre les espècies d’arbres i la natura del lloc sagrat: Els roures de fulla gran i les blades s’associen amb esglésies perifèriques; els plàtans es troben al centre de les places, al costat de l’església, i forneixen un punt focal per a la vida comunitària, mentre que als cementiris els arbres de fulla perennes nadius són reemplaçats avui per coníferes plantades. Les comunitats locals actuals aprecien els arbres sagrats com a elements vius de la seva memòria col·lectiva i la seva història local.

(Traducció del resum de l’article)