Sharing Life. Animism as Ecopolitical Practice

Aquest assaig proposa l’animisme com una estratègia per reajustar la relació de les humanitats amb la Terra: la vida compartida dels éssers humans i no humans. L’autor explora idees emergents en antropologia i biosemiòtica que posen de relleu la comprensió animista que el món material, caracteritzat per subjectivitat, sentiment i personalitat. La insistència de la cultura occidental per confiar només en una ciència material i declarar la vitalitat de la Terra il·lusòria, es presenta com una colonització del cosmos viu, que separa als ésser humans de la nostra vida i que destrueix la vida d’altres éssers, siguin humans o no.  L’autor proposa la guia de les cultures animistes per impulsar un procés d’autodescolonització occidental. Planteja el canvi cap a noves perspectives i pràctiques animistes com un diàleg en el qual el pensament occidental està disposat a experimentar canvis radicals i dolorosos. Aleshores, l’animisme ens pot conduir a una visió del món veritablement nova de l’Antropocè, on l’agència humana i no humana contribueixin ensems a una Terra fecunda.