Sitios Naturales Sagrados en el Derecho Internacional: una mirada antropológica a la respuesta jurídica

Aquesta tesi doctoral analitza el recent procés d’incorporació de la idea Llocs Naturals Sagrats (LNS) en diferents organismes internacionals, amb la finalitat inicial de mapar aquest procés. Una vegada realitzat el mapatge, es fa una reflexió crítica sobre aquest, on s’observen les dificultats que els sistemes jurídics moderns tenen per rebre aquest fenomen. S’identifiquen en el dret comparat els diferents models jurídics de resposta als conflictes relacionats amb els LNS. La hipòtesi planteja que les dificultats dels sistemes jurídics moderns en tractar aquest fenomen es deuen a diferències fonamentals de caràcter ontològic entre la manera d’organització de l’occident modern i les maneres d’organització dels col·lectius extra-moderns. Aquesta suposició inicial inspira una anàlisi transdisciplinari del problema, i la necessitat de recórrer a recents desenvolupaments en l’antropologia contemporània (especialment Bruno Latour, Eduardo Viveiros de Castro i Philippe Descola) com a matriu per a tractar aquestes diferències de caràcter radical. Al final, s’extreuen algunes conseqüències jurídiques preliminars de les reflexions antropològiques sobre com entendre les diferències de caràcter ontològic. Com a conclusió, la tesi ofereix més que no pas la preferència d’un model de tractament jurídic o un altre, alguns criteris hermenèutics que haurien d’informar la resposta institucional als casos relacionats amb LNS.