Sustainability and Interreligious Dialogue

Arran de la promulgació de l’encíclica Laudato si ’(Papa Francesc, 2015), hi ha hagut un interès renovat pel paper que poden tenir les religions i les organitzacions religioses el el foment de la sostenibilitat, així com en les possibilitats i els límits del diàleg interreligiós, en relació amb la consecució dels Objectius de desenvolupament sostenible de l’ONUper al 2030 i a l’Acord del Clima de París. Aquest article afirma que una creixent convergència discursiva interreligiosa amb l’ecologia té les seves arrels en el reconeixement d’un conjunt de meta-problemes ecològics més que en una meta-narració comuna i única. L’aparició de discursos interreligiosos i interreligiosos diferenciats configura, cada cop més, una narració compartida i plural basada en la justícia social, la cura de la creació i la solidaritat entre generacions. A més, les organitzacions religioses ja estan aportant una perspectiva integral i holística al debat socioambiental, omplint un lloc intersticial en l’àmbit de la sostenibilitat, alhora que desenvolupen quatre funcions clau: les de pont, emmarcament, aprofundiment i manteniment. Tanmateix, encara no hi ha una anàlisi sòlida i basada en l’evidència sobre l’impacte que, a mitjà i llarg termini, la recent convergència discursiva interreligiosa té, o pot tenir, en la catalització de l’acció i el canvi de capteniment envers l’ecologia.