Celebrem la diversitat biocultural

El 21 i 22 de maig són les dates que l’ONU va escollir per celebrar la diversitat cultural i la diversitat biològica, respectivament. La diversitat és un atribut essencial de la vida en tota la seva extensió i un factor clau de la seva resiliència davant de les adversitats i els canvis. Des del segle XVII, un dels trets més característics de la civilització occidental moderna ha estat la separació entre la cultura i la natura, mitjançant la creació d’un univers mental fictici que ens ha dut a tenir organitzacions, legislacions i llenguatges independents per a una i altra. Això dificulta en gran manera comprendre la correlació que hi ha entre la diversitat cultural i natural, com s’ha demostrat globalment. Per aquest motiu, seria preferible celebrar la diversitat biocultural, tal com Terralingua i altres entitats fa anys que proposen. La crisi sistèmica en la qual estem immersos -i de la qual les pandèmies en formen part- ho palesa clarament.

Ara bé, aquesta escissió no és universal, ans correspon a la modernitat i són nombroses les cultures del món que no fan la mateixa distinció. Fixant-nos en la nostra pròpia cultura, els límits entre el que és natural i el que és cultural no són tan clars com podria semblar en un principi. Només cal pensar en la quantitat de significats (culturals) que atribuïm a elements i fenòmens naturals, o com algunes característiques biofísiques influeixen en els trets culturals. Un exemple de diversitat biocultural és l’extraordinària profusió de varietats agrícoles i de races ramaderes, resultat d’un procés de domesticació i selecció humana, d’un conjunt de coneixements, pràctiques i creences que han desenvolupat la diferència genètica per potenciar els trets més útils, interessants o bells. L’interès per la bellesa és evident, no sols en les plantes ornamentals, sinó també en moltes races animals. Un segon exemple seria la gastronomia mediterrània, una obra d’art fruit de la interacció entre riques cultures i agrodiversitats desenvolupades al llarg dels segles.

Som éssers simbòlics nascuts de la Natura. Aquesta extraordinària facultat humana no ens ha de dur a segregar-nos-en, sinó a comprendre-la i a contribuir en el seu enriquiment. Tal com diu David Abram, ecològicament parlant, no són les nostres afirmacions verbals les que són veritables o falses, sinó el tipus de relacions que mantenim amb la resta de la natura. Una comunitat humana que viu en una relació mútuament beneficiosa amb la natura viu, doncs, en la veritat. Per contra, les declaracions i creences que fomenten la violència cap a la Terra, les tècniques que arruïnen l’entorn i la vida d’altres éssers tot augmentant la uniformització són falses, perquè comporten una relació insostenible amb la Mare Terra. Una civilització  que destrueix implacablement la diversitat natural i cultural no coneix la veritat, amb independència de quants fets contrastats hagi acumulat sobre les propietats mesurables del món. Hem de comprendre que només en la unitat de tot rau l’essència del que és i, per tant, la possibilitat de la vida mateixa; que aquesta unitat no és uniformitat, sinó que està feta d’una multiplicitat interindependent, com deia Raimon Panikkar.

Des de l’Associació Silene reivindiquem avui el concepte de diversitat biocultural, perquè expressa una idea holística de la diversitat natural i cultural, perquè engloba dues dimensions interrelacionades i interdependents de la meravellosa xarxa de la vida. Les aplicacions d’aquest concepte poden ser moltes i molt rellevants, des dels enfocaments  bioculturals per a la conservació, fins als instruments polítics per protegir els drets bioculturals o les iniciatives per sostenir i revitalitzar el patrimoni biocultural de les comunitats i els pobles més fràgils i vulnerables del món.

Al nostre centre de documentació podeu trobar diverses publicacions basades en el concepte de diversitat biocultural.