Declaració en motiu del dia de l’educació ambiental

Avui, 26 de gener, Dia Internacional de l’Educació Ambiental, volem fer públic el nostre posicionament, que és alhora el nostre compromís, no sols pensant en el bé comú, sinó en les futures generacions i en tots els éssers vius de la Mare Terra.

Ens trobem en un període crític de la història, davant d’una emergència ecològica global amb diverses i gravíssimes derivacions (alimentàries, socials, sanitàries, etc.). En aquest context, l’educació ambiental esdevé ensems fonamental i inajornable. Tanmateix, ens preguntem com és que cinc dècades d’educació ambiental han transformat tan poc les actituds i els hàbits insostenibles d’una societat que avança desbocada cap al col·lapse. Entenem que s’ha obviat una indispensable reflexió sobre la base ideològica que sustenta la civilització occidental moderna (cosmovisió cientista, antropocèntrica i mercantilista, cultura del tenir i no del ser, etc.). En aquest qüestionament hi poden ajudar no pas poc els sabers ancestrals (ecosòfics) presents en les tradicions espirituals, així com en els pobles indígenes que viuen immersos en la natura i que són exemple de resiliència i cura del seu entorn.

En aquesta línia, considerem que l’educació ambiental ha d’evidenciar la perillositat de fiar-ho tot a una economia, una ciència i una tècnica deslligades de l’ètica ambiental i d’una visió amorosa de la Natura; que és necessari contrarestar certs valors (materialisme, consumisme, etc.) amb d’altres que ens ajuden a viure amb més harmonia amb la Mare Terra (frugalitat, senzillesa, etc.). Creiem també que, al costat de les dades precises, els informes rigorosos i els arguments lògics, hi és imprescindible el llenguatge intuïtiu i emocional de les arts, amb el seu poder de commoure’ns i de despertar estimació per la naturalesa; que, a més de recordar les nostres obligacions envers el medi, cal propiciar experiències d’admiració, pertinença, goig i gratitud.

L’educació ambiental hauria d’oferir igualment propostes d’acció realitzables i coherents amb allò que hom defensa (activitats de connexió pregona amb la Natura com, per exemple, la contemplació) i de la mà de la crítica i la denúncia, fomentar la participació en comunitats i entitats transformadores (cooperatives de consumidors, moviments de salvaguarda del patrimoni, etc.). Amb tot, estem també convençuts que l’educació ambiental requereix inexcusablement la nostra pròpia conversió: el conreu de la interioritat (de virtuts com l’empatia, l’esperança activa, etc.), la prèdica amb l’exemple i l’escolta humil i compromesa de la ‘saviesa de la Terra’.