Diada Internacional de la Mare Terra

Avui, dia 22 d’abril, celebrem el Dia de la Mare Terra, que enguany coincideix amb el 50è aniversari del seu establiment inicial als EUA. Més endavant, a partir del 1990, amb el suport de l’ONU, aquesta celebració s’establiria mundialment. Finalment, el 2009, per mitjà de la resolució A/RES/63/278, proposada per l’Estat Plurinacional de Bolívia i recolzada per més de 50 estats, la mateixa ONU inclouria l’expressió “Mare Terra”. Per tant, el 22 d’abril és, oficialment, el Dia Internacional de la Mare Terra. El desenvolupament d’aquella decisió és mantingut per la Iniciativa d’Harmonia amb la Natura de l’ONU, dirigida per María Mercedes Sanchez.

Val a dir que el concepte de “Mare Terra” no sols és present en la majoria de les cosmovisions primordials (indígenes), sinó que el trobem també a Occident. Un exemple significatiu és el de Sant Francesc d’Assís (patró cristià de l’ecologia), qui, en el seu famós Càntic de les Creatures, s’adreça a “la Germana Mare Terra, la qual ens sosté i governa…”.

No obstant això, trobem pertot arreu, que hom es refereix a aquest dia com a “Dia de la Terra”. Tanmateix, dedicar un dia a la “Terra” a seques no és un fet neutre. Com altres mots cabdals per a la comprensió de la realitat en què vivim, el de ‘Terra’ és un concepte amb uns valors sostinguts per unes creences relacionades amb una visió del món determinada. La noció contemporània de Terra (com la de natura), configurada per les ciències naturals occidentals modernes, és hereva del reduccionisme materialista dels segles XVII-XVIII, que va limitar la comprensió de la realitat a la seva dimensió física i mesurable, llevant-li no sols el misteri, sinó també el seu valor intrínsec.

En la crisi sistèmica que vivim, no seria, doncs, preferible abandonar conceptes reduccionistes obsolets com el de ‘capital natural’ o ‘recurs natural’ i recuperar el concepte ancestral de Mare Terra? En aquest context, l’Associació Silene ha fet una campanya a escala catalana, adreçada a entitats conservacionistes i ecologistes, i a escala internacional (via UICN) per reivindicar la restitució del nom de Mare Terra a la diada del 22 d’abril. Aquest seria un primer gest per començar a aplicar les profundes implicacions que se’n deriven i que la crisi que vivim justifiquen més encara.