Pelegrinatge ancestral a Cruach Phádraig

Cada any, el darrer diumenge de juliol, milers de pelegrins pugen al cim de Cruach Phádraig, una muntanya santa de 764 m d’alçada, en honor de Sant Patrici, patró d’Irlanda, qui, segons la tradició, va romandre-hi 40 dies en dejuni i pregària l’any 441, durant l’evangelització de l’illa. Des de temps medievals, els pelegrins pugen a la muntanya descalços, com a acte de penitència, una pràctica que encara es manté avui dia. A més, alguns pelegrins duen a terme “rituals de circumval·lació”, en què resen mentre caminen cap al sol, entorn d’indrets característics de la muntanya. Antigament, els pelegrins portaven pedres com a acte de penitència o per la intenció d’una pregària. El costum de portar pedres es pot observar en molts altres antics camins de pelegrinatge, entre els quals el Camí de Santiago. A dalt del cim de Cruach Phádraig, s’hi celebren misses tot el diumenge.

El topònim irlandès Cruach Phádraig significa “Pila de (Sant) Patrici”. En aquest indret hi ha restes d’un paisatge d’importància religiosa des de l’època del bronze, pel cap baix, amb un gran nombre d’arrengleraments  megalítics, tant a Croagh Patrick com als seus voltants. La tradició diu que Sant Patrici va seguir el Tóchar Phádraig, una via precristiana que anava cap a la muntanya, que és probable que formés part d’un pelegrinatge anterior, que es va cristianitzar posteriorment.

Cruach Phádraig va ser un estudi de cas de la Iniciativa Delos de la IUCN.